Punjabi, Cinca i Astrié qüestionen els comentaris anònims als mitjans d'Andorra

Andorra la VellaUna piulada recent de la comunicadora Pati Molné ha sacsejat la comunitat digital andorrana i ha encès un debat intens sobre l’ús de comentaris anònims als mitjans de comunicació.

“Els diaris haurien de plantejar-se el tema dels missatges anònims. O es fa amb nom i cognom i identificació o res”, afirmava Molné, en una crítica directa a l’anonimat que, segons ella, afavoreix “els covards i els envejosos”.

Les reaccions no s’han fet esperar i noms destacats de l’esfera pública andorrana s’han afegit a la conversa. L’excònsol d’Andorra la Vella, David Astrié, ha admès que és un debat habitual entre professionals dels mitjans i ha defensat que “no hi pot haver llibertat d’expressió en manifestacions d’odi, difamació, calúmnia o injúries”.

Des de la perspectiva jurídica, la directora de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades, Resma Punjabi, ha matisat que “el problema no és l’anonimat en si”, sinó la falta de garanties, transparència i responsabilitat en la gestió dels comentaris.

Punjabi ha recordat que, a diferència de la normativa europea, molts mitjans andorrans “no ofereixen canals clars de denúncia ni expliquen com moderen”, i ha reclamat més traçabilitat i eines per protegir els usuaris.

Anonimat: llibertat o llibertinatge?

També Jordi Cinca, exministre i exconseller general, s’ha posicionat sobre el tema, apuntant cap a la responsabilitat col·lectiva: “Això ven més que la notícia en si. També en som responsables els lectors que valorem l’impacte pel nombre de comentaris”. Cinca ha reclamat que, com a mínim, no es publiquin insults ni acusacions sense proves. Sandra Tomàs també ha volgut equilibrar el debat recordant que “les opinions respectables poden ser anònimes” i poden “enriquir el debat”, però també ha afirmat amb contundència que “NO totes les opinions són respectables”.