La UE revisarà l'acord d'associació amb Israel i estudiarà si compleix amb els drets humans

Andorra la VellaEuropa canvia el to contra el govern de Benjamin Netanyahu. La cap de la diplomàcia comunitària, Kaja Kallas, ha anunciat que la Unió Europea revisarà si Tel-Aviv està complint amb les obligacions que exigeix en matèria de drets humans a Gaza, tal com estableix l'acord d'associació que tenen els 27 i Israel. Aquesta decisió arriba després que la pressió dels estats membres hagi començat a guanyar força durant els últims dies per la intensificació dels bombardejos, l'ampliació de l'ocupació de la Franja de Gaza i el bloqueig d'Israel a l'entrada d'ajuda humanitària.

D'aquesta manera, Kallas ha fet efectiva una reclamació de fa mesos dels socis considerats més propalestins, com Espanya i Irlanda. Fins i tot, Josep Borrell ho va proposar en l'últim Consell de la UE que va presidir com a cap de la diplomàcia europea, però va fracassar estrepitosament i la iniciativa no ha començat a guanyar suports fins fa pocs dies. De fet, Kallas ha informat a l'entrada de la reunió dels ministres d'Exteriors de la UE que discutirien sobre la relació especial que tenen amb Israel a petició dels Països Baixos.

Val a dir, però, que també ho van tornar a demanar per carta aquest dilluns a la nit Espanya, Irlanda, Luxemburg i Eslovènia, segons informen fonts diplomàtiques a l'ARA. Finalment, disset països dels 27 que hi ha a la UE han donat suport a la demanda neerlandesa i ha instat a dur a terme una revisió de l'acord d'associació. Pel que fa a l'ampliació de les sancions als colons jueus a Cisjordània, Hongria l'ha vetat, segons apunten fonts diplomàtiques.

La mateixa Kallas, que fins ara ha mantingut un posicionament clarament més prosionista que Borrell, també ha apujat el to contra Netanyahu i ha criticat que bloquegi l'ajuda humanitària que "ha pagat la UE". "La decisió d'Israel de deixar entrar una part de l'ajuda és benvinguda, però no suficient. És una gota en l'oceà", ha dit la dirigent comunitària en conferència de premsa.

La decisió de la UE ha arribat després del comunicat conjunt, difós dilluns a la nit, del copríncep, Emmanuel Macron, i els primers ministres del Regne Unit i del Canadà, Keir Starmer i Mark Carney, instant Israel a "aturar la renovada ofensiva militar i a aixecar les restriccions sobre l'ajuda humanitària". I, en cas que el govern de Benjamin Netanyahu continuï sense fer cas, l'han amenaçat amb represàlies. "No dubtarem a prendre noves mesures, incloses contra persones físiques", adverteixen els tres líders.

Starmer, fins ara molt refractari a criticar Israel, ho ha explicat al Parlament de Westminster, aquest dimarts a migdia: "Vull deixar constància avui que estem horroritzats per l'escalada d’Israel [...] Aquesta guerra fa massa temps que dura. No podem permetre que el poble de Gaza mori de gana". Un canvi de to impensable fa un parell de mesos, que potser també ha estat afavorit per la frustració de la Casa Blanca davant de la deriva sense límit de Netanyahu.

De fet, Londres s'ha avançat als altres països occidentals, tot i que molt tímidament encara. Un parell d'hores després de la intervenció del premier, el ministre d'Afers Estrangers britànic, David Lammy, ha anunciat, aquesta tarda, en una compareixença al Parlament, la suspensió de les negociacions amb el govern israelià per a un nou acord de lliure comerç. Lammy ha afirmat que també es revisarà la cooperació bilateral prevista fins al 2030.

Emprant un llenguatge molt dur, poc habitual en la relació entre Westminster i Israel, el responsable d'Exteriors britànic ha justificat la decisió per les accions del govern de Netanyahu a Gaza. "Estem entrant en una nova i fosca fase d’aquest conflicte. El govern de Netanyahu està planejant desplaçar els habitants de Gaza de casa seva cap a un racó del sud de la Franja i permetre’ls només una fracció de l’ajuda que necessiten. Ahir, el ministre [de finances, Bezalel] Smotrich fins i tot va parlar de forces israelianes netejant el barri de Shejaiya a Gaza —destruint el que en queda i recol·locant-ne els residents palestins—. Va dir que haurien de ser traslladats a tercers països. Hem de dir les coses pel seu nom: això és extremisme. És perillós, repugnant, monstruós i ho condemno amb la màxima fermesa".

Però ni les paraules ni els gestos sembla que fan moure ni un mil·límetre Netanyahu. En resposta a l'anunci de Lammy, el portaveu del ministeri d'Exteriors ha assegurat que la pressió externa no farà "canviar de rumb" Israel, alhora que ha acusat l'executiu laborista de "tenir una obsessió antiisraeliana".

D'altra banda, l'ambaixadora israeliana al Regne Unit, Tzipi Hotovely, ha estat cridada a consultes al Foreign Office, on el responsable de l'Orient Mitjà, Hamish Falconer, li traslladarà que el bloqueig de l’ajuda humanitària a la Franja és “cruel i indefensable”. Londres també ha anunciat sancions contra tres individus i quatre entitats vinculades a l'ocupació il·legal dels colons jueus a Cisjordània.

Una gran part de la societat britànica demanava, des del principi de la intervenció israeliana a Gaza, que el govern pressionés Netanyahu. Finalment, Londres s'ha mogut una mica. El llenguatge condemnatori, en tot cas, arriba molt tard, entre altres raons per la responsabilitat històrica que el Regne Unit ha tingut sobre Palestina.

En la mateixa línia, Macron, Starmer i Carney, tot i que sempre han donat suport al dret d'Israel a defensar-se contra el terrorisme, asseguren en l'esmentat comunicat que "aquesta escalada és totalment desproporcionada". "No ens quedarem de braços plegats", afegeixen, i acusen Israel d'estar perpetrant "accions escandaloses". A més, els tres líders titllen d'"odioses" les declaracions d'alguns membres del govern israelià sobre el "desplaçament forçós de civils" i insisteixen en la solució dels dos estats: "Estem determinats a reconèixer un estat palestí".

Netanyahu posa el crit al cel

La reacció d'Israel no s'ha fet esperar i ja ha acusat París, Londres i Ottawa d'oferir un "premi immens" a Hamàs per l'atac del 7 d'octubre del 2023 i "obrir la porta a més atrocitats". Així doncs, ha tornat a obviar les crides de la comunitat internacional i ha deixat clar que Tel-Aviv no té cap intenció de posar fi a l'ofensiva a Gaza "fins que tots els ostatges siguin alliberats, Hamàs deposi les armes, els seus líders assassins siguin a l'exili i Gaza es desmilitaritzi". Per contra, ha subratllat que "accepta la visió del president [Donald] Trump" sobre el conflicte i ha instat tots els líders europeus a seguir els seus passos i "a fer el mateix". La idea del president dels Estats Units per posar fi al conflicte consisteix a buidar la Franja de palestins i convertir-la en un resort turístic.

Al seu torn, el ministre de Finances israelià, Bezalel Smotrich, encara ha anat un pas més enllà. Ha acusat els líders europeus "d'arrenglerar-se moralment amb l'organització terrorista [Hamàs]" i ha advertit que Israel "no es doblegarà davant d'aquesta hipocresia moral, antisemitisme i parcialitat". "Les Forces de Defensa d'Israel són l'exèrcit més moral del món i els nostres soldats lluiten en una batalla per la nostra pròpia existència", afirma un comunicat de l'executiu israelià.

Ara bé, el govern israelià no només ha rebut crítiques de l'exterior, sinó també de l'oposició interior. El líder de les principals formacions d'esquerres al país, Yair Golan, ha alertat Netanyahu que si Israel "no torna a comportar-se com un país assenyat" s'encamina a "convertir-se en un estat pària".